Des de quan entrenes els papis del CD Terrassa?

Des de la temporada passada. Els coneixia i sempre havia tingut molt bona relació amb ells.

Com creus que ha evolucionat en general el “fenomen mamis i papis” des dels inicis?

Han passat per molt bones mans abans que arribés jo. Ho tenen tot, ganes, energia i treball d’equip… la clau per arribar fins on han arribat les darreres temporades, essent un dels equips amb menys gols de la lliga.

I en concret pel que fa als papis del Terrassa, creus que el nivell ha anat millorant al llarg dels anys?

Moltíssim, s’entenen molt bé dins i fora del camp i, tècnicament, han guanyat molt domini del pal, tàcticament són un equip que saben aplicar els conceptes que se’ls ensenyen, i aquí rau el secret! Ho fan tot senzill dins i fora del camp, són nens grans que venen a passar-ho bé després de la feina!

Si ets ex jugador, quines diferències veus entre el hockey que jugaves tu i el que juguen les papis?

Nosaltres quan jugàvem buscàvem més l’1×1 en moltes situacions de joc, ells, en canvi, intenten jugar parant i passant la bola i no tenen por a l’hora de defensar.

Quants jugadors hi ha a l’equip?

Actualment, 21 amb 3 exjugadors que aporten moltíssim a l’equip, liderat per un bon capità que té caràcter. I és que això és fonamental en l’equip per convertir-los en jugadors lluitadors i competitius.

Quants dies a la setmana entreneu?

Dos dies, un fan partidet amb altres papis i jugadors d’altres categories i els divendres és quan fem veritable entrenament.

Com organitzes els entrenaments?

Actualment, tenen un temps per entrenar penalty córners, un altre per físic i finalment els aspectes més tàctics.

Creus que la lliga i les competicions organitzades compleixen les expectatives de l’equip?

Sí, la temporada passada vàrem perdre el campionat de Catalunya contra el Matadepera en els shoot-outs, tot i quedar primers a la lliga. Ens va faltar cap fred i serenitat i que els RHP (Red Hot Papis) són més de jugar amb el cor.

Trobes a faltar alguna activitat més (torneigs, concentracions…)?

Sempre es troba a faltar jugar més hores de hockey, però cal combinar-ho tot amb la conciliació familiar (en diem family points) i potser sí que ens agradaria començar abans les lligues, ja que  fer-ho cada temporada a finals d’octubre se’ns fa llarg i ens cal buscar amistosos.

Fins a quin punt és important per l’equip fer altres activitats paral·leles a la competició?

Molt! Al final és un esport social i és tan important jugar al camp com passar-ho bé junts fora d’ell.

Creus que són positius els clínics que organitza l’Asseguradora?

Crec que sí, jo vaig estar en un d’ells i em va agradar molt ser-hi.

Com ajuden als jugadors?

A tenir més recursos en les diferents situacions de joc individual (jo en dic tàctica individual).